Les cornamuses són una tipologia d’instruments musicals aeròfons que fan servir un recipient en forma de sac o bossa anomenat bot o odre que proporciona aire de manera constant i amb una pressió estable, d’una banda, a diferents tubs de fusta anomenats bordons que gràcies a una canya simple fan notes pedals i, de l’altre banda, a un tub anomenat grall o clarín del qual penja un oboé de tipus popular i canya simple o doble a on el músic executa la melodia.

Tot i que a nivell estatal les cornamuses de més anomenada son la Gaita gallega i la Gaita asturiana, a casa nostra també tenim tres cornamuses: el Sac de gemecs, les Xeremies mallorquines i la Gaita de boto aragonesa.

Al començament del segle XIX aquests instruments van caure en desús arreu de Catalunya i l’Aragó i és cap als vuitanta i noranta que es va recuperar l’instrument, gaudint en l’actualitat de força vitalitat, tant en els diferents Balls tradicionals com en la música folk.

La Gralla és l’instrument de música tradicional català més emprat i conegut en l’actualitat a Catalunya. És un instrument musical de vent de fusta de doble canya de tipus oboé popular i tub tronco-cònic, emparentat amb la Dolçaina valenciana, la Dulzaina de l’Aragó, la Gaita navarra i d’altres instruments de la península ibérica, i com aquests, s’acostuma a acompanyar d’un instrument de percussió de tipus caixa o timbal.

Al llarg del temps se n’han desenvolupat diferents models i evolucions i, en particular, es considera que existeixen tres diferents tipologies de Gralles: La Gralla seca (la més antiga, sense claus), la Gralla dolça (amb claus) i la Gralla baixa.

Tot i que és conegut per ser l’instrument que es fa servir durant la càrrega i descàrrega dels castells o que toca la música del ball dels gegants i capgrossos, o de Balls de bastons, en l’actualitat la seva funcionalitat s’ha expandit enormement, fent la Gralla present a estils musicals tant diferents con són els grups de música folk, grups de música rock o alternativa, música contemporània, etc …

Les dolçaines son tota una família d’instruments troncocònics de tipus oboé popular presents a tota la península ibérica, amb diferents variants, morfologies i particularitats que les diferencien, com són la Dolçaina valenciana, la Dulzaina aragonesa, la Dulzaina castellana i moltes d’altres.

Totes elles s’utilitzen abastament en els diferents indrets geogràfics d’on son originàries i són molt vives, tant per acompanyar Balls tradicionals, Gegants, Bestiari o actes protocolaris. Una de les dolçaines amb més anomenada i més utilitzada és la Dolçaina valenciana en les seves dos variants, la Dolçaina en Fa i la Dolçaina en Sol.

En els últims temps també es troben en un procés de creixement tant la Dulzaina aragonesa, instrument recuperat a la darreria dels anys 80, i la Dolçaina de les Terres de l’Ebre, que ha sofert un procés recent d’estudi i recuperació.

La Tarota catalana i la Trompa aragonesa són instruments de vent de la família dels oboès formats per un tub de fusta de perforació cònica, una transició metàl·lica (el tudell) i una doble canya. Són instruments hereus de les xirimies mitjevals presents a tota Europa al llarg de l’Edat mitjana, popularitzats un cop caiguts en desús pel que ara considerem música culta.

A Catalunya va a passar a formar part de la formació de la Cobla de tres quartans conjuntament amb el Sac de gemecs i el Flabiol i tamborí, i també de les Cobles de Ministrers. A Aragó la Trompa aragonesa va passar a formar part de la Cobla de Casserres conjuntament amb la Gaita de boto.Totes aquestes formacions eren les encarregades, al llarg de diferents segles, de l’acompanyament d’activitats protocolàries i tot tipus de Balls tradicionals i activitats religioses, però van caure totalment en desús als principis del segle XX.

Aquests instruments es van recuperar al final dels anys 80 i, en l’actualitat, comencen a guanyar popularitat, tant en l’escena tradicional i folk catalana i aragonesa, i també en diversos àmbits i funcionalitats actuals.

Com a luthier i artesà d’instruments de música tradicional, també realitzo reproduccions d’instruments antics i reconstruccions d’instruments de temps immemorial, de l’Edat Mitja o bé de l’epoca romana: Bots i Cornamuses medievals, Utrículum, Phusalis, Tíbiae, Traverso.

Totes aquestes reproduccions s’han realitzat conservant el so primigeni de cada instrument però temperant l’instrument i adaptant-lo a les necessitats musicals actuals.

Crec que tots aquests instruments poden ser ideals per a grups de música de carrer temàtics, com per exemple, els que intervenen habitualment en les diverses Festes Medievals o bé en les Recreacions Històriques, o bé, simplement per explorar nous universos sonors d’altres temps.