La Tarota catalana i la Trompa aragonesa són instruments de vent de la família dels oboès formats per un tub de fusta de perforació cònica, una transició metàl·lica (el tudell) i una doble canya. Són instruments hereus de les xirimies mitjevals presents a tota Europa al llarg de l’Edat mitjana, popularitzats un cop caiguts en desús pel que ara considerem música culta.

A Catalunya va a passar a formar part de la formació de la Cobla de tres quartans conjuntament amb el Sac de gemecs i el Flabiol i tamborí, i també de les Cobles de Ministrers. A Aragó la Trompa aragonesa va passar a formar part de la Cobla de Casserres conjuntament amb la Gaita de boto.Totes aquestes formacions eren les encarregades, al llarg de diferents segles, de l’acompanyament d’activitats protocolàries i tot tipus de Balls tradicionals i activitats religioses, però van caure totalment en desús als principis del segle XX.

Aquests instruments es van recuperar al final dels anys 80 i, en l’actualitat, comencen a guanyar popularitat, tant en l’escena tradicional i folk catalana i aragonesa, i també en diversos àmbits i funcionalitats actuals.