Les dolçaines son tota una família d’instruments troncocònics de tipus oboé popular presents a tota la península ibérica, amb diferents variants, morfologies i particularitats que les diferencien, com són la Dolçaina valenciana, la Dulzaina aragonesa, la Dulzaina castellana i moltes d’altres.

Totes elles s’utilitzen abastament en els diferents indrets geogràfics d’on son originàries i són molt vives, tant per acompanyar Balls tradicionals, Gegants, Bestiari o actes protocolaris. Una de les dolçaines amb més anomenada i més utilitzada és la Dolçaina valenciana en les seves dos variants, la Dolçaina en Fa i la Dolçaina en Sol.

En els últims temps també es troben en un procés de creixement tant la Dulzaina aragonesa, instrument recuperat a la darreria dels anys 80, i la Dolçaina de les Terres de l’Ebre, que ha sofert un procés recent d’estudi i recuperació.

La Gralla és l’instrument de música tradicional català més emprat i conegut en l’actualitat a Catalunya. És un instrument musical de vent de fusta de doble canya de tipus oboé popular i tub tronco-cònic, emparentat amb la Dolçaina valenciana, la Dulzaina de l’Aragó, la Gaita navarra i d’altres instruments de la península ibérica, i com aquests, s’acostuma a acompanyar d’un instrument de percussió de tipus caixa o timbal.

Al llarg del temps se n’han desenvolupat diferents models i evolucions i, en particular, es considera que existeixen tres diferents tipologies de Gralles: La Gralla seca (la més antiga, sense claus), la Gralla dolça (amb claus) i la Gralla baixa.

Tot i que és conegut per ser l’instrument que es fa servir durant la càrrega i descàrrega dels castells o que toca la música del ball dels gegants i capgrossos, o de Balls de bastons, en l’actualitat la seva funcionalitat s’ha expandit enormement, fent la Gralla present a estils musicals tant diferents con són els grups de música folk, grups de música rock o alternativa, música contemporània, etc …

Les cornamuses són una tipologia d’instruments musicals aeròfons que fan servir un recipient en forma de sac o bossa anomenat bot o odre que proporciona aire de manera constant i amb una pressió estable, d’una banda, a diferents tubs de fusta anomenats bordons que gràcies a una canya simple fan notes pedals i, de l’altre banda, a un tub anomenat grall o clarín del qual penja un oboé de tipus popular i canya simple o doble a on el músic executa la melodia.

Tot i que a nivell estatal les cornamuses de més anomenada son la Gaita gallega i la Gaita asturiana, a casa nostra també tenim tres cornamuses: el Sac de gemecs, les Xeremies mallorquines i la Gaita de boto aragonesa.

Al començament del segle XIX aquests instruments van caure en desús arreu de Catalunya i l’Aragó i és cap als vuitanta i noranta que es va recuperar l’instrument, gaudint en l’actualitat de força vitalitat, tant en els diferents Balls tradicionals com en la música folk.