Gaita de boto model de Robres, Binacua, amb decoracions tradicionals d’estany i bot sintètic que ofereix una ergonomia óptima i màxima estabilitat sonora i tímbrica. Possibilitat de grall amb forat al darrera per facilitar l’execució del Mib.

Es serveix amb: Inxes metàl·liques pels bordons, inxa de clarín i funda de transport.

Tonalitats: Do major, amb la possibilitat de Do# major, Re major, Sib major i Sol major.

Xeremies amb el model del padrí d’en Tomeu Camps, amb anelles de llautó o bé àcer inoxidable, bot de pell o bé material sintètic i tots els bodons totalment funcionals.

Es serveix amb: Inxes metàl·liques pels bordons, inxa de grall i funda de transport.

Tonalitats: Do# major, amb la possibilitat de Do major, Re major, Sib major i Sol major.

Sac de gemecs segons el model trobat a Torrelles de Llobregat, amb anelles de llautó o bé àcer inoxidable, bot de pell o bé material sintètic. Ofereix una posició óptima i ajustable des del punt de vista ergonòmic i un inmillorable equilibri sonor i tímbric.

Es serveix amb: Inxes metàl·liques pels bordons, inxa de grall, i funda de transport.

Tonalitats: Do major, amb la possibilitat de Do# major, Re major, Sib major i Sol major.

Com a luthier i artesà d’instruments de música tradicional, també realitzo reproduccions d’instruments antics i reconstruccions d’instruments de temps immemorial, de l’Edat Mitja o bé de l’epoca romana: Bots i Cornamuses medievals, Utrículum, Phusalis, Tíbiae, Traverso.

Totes aquestes reproduccions s’han realitzat conservant el so primigeni de cada instrument però temperant l’instrument i adaptant-lo a les necessitats musicals actuals.

Crec que tots aquests instruments poden ser ideals per a grups de música de carrer temàtics, com per exemple, els que intervenen habitualment en les diverses Festes Medievals o bé en les Recreacions Històriques, o bé, simplement per explorar nous universos sonors d’altres temps.

La Tarota catalana i la Trompa aragonesa són instruments de vent de la família dels oboès formats per un tub de fusta de perforació cònica, una transició metàl·lica (el tudell) i una doble canya. Són instruments hereus de les xirimies mitjevals presents a tota Europa al llarg de l’Edat mitjana, popularitzats un cop caiguts en desús pel que ara considerem música culta.

A Catalunya va a passar a formar part de la formació de la Cobla de tres quartans conjuntament amb el Sac de gemecs i el Flabiol i tamborí, i també de les Cobles de Ministrers. A Aragó la Trompa aragonesa va passar a formar part de la Cobla de Casserres conjuntament amb la Gaita de boto.Totes aquestes formacions eren les encarregades, al llarg de diferents segles, de l’acompanyament d’activitats protocolàries i tot tipus de Balls tradicionals i activitats religioses, però van caure totalment en desús als principis del segle XX.

Aquests instruments es van recuperar al final dels anys 80 i, en l’actualitat, comencen a guanyar popularitat, tant en l’escena tradicional i folk catalana i aragonesa, i també en diversos àmbits i funcionalitats actuals.